Allò que NO es veu… (maig-juny 2007)

Hom sap que els icebergs són els símbols dels perills amagats, i quan s’intueixen es diu: “això només és la punta de l’iceberg”.

Aquesta és la raó per la qual hem escollit aquesta imatge per continuar informant del projecte xarxa Natura 2000, doncs aquest només representa la punta de l’iceberg.

Així doncs, la xarxa Natura 2000, que se’ns presenta com un producte innocu, el que fa realment és delimitar uns espais que ocupen el 30% del territori de Catalunya i que sobre es quals s’aplicaran tot un seguit de normatives legals que limitaran i restringiran les activitats econòmiques a la vegada que també limiten el dret a la propietat.

Aquestes normatives, aparentment inconnexes entre d’elles, el que són a la realitat és tota la base “legalista” per imposar un projecte que ningú creu que sigui socialment i econòmicament “sostenible, i aquesta normativa, és el perill amagat de l’iceberg, la part “oculta” d’un projecte proteccionista, intervencionista i incautatori, que sense cap mena de dubte frenarà el creixement econòmic de Catalunya i farà inviables moltes empreses del territori.

Els responsables de les associacions civils, en especial les de l’àmbit econòmic-empresarial, no podem consentir que es continuï generant legislació mediambiental que limitin o encareixin l’activitat empresarial, especialment en una època on l’eficiència i l’eficàcia, juntament amb la capacitat de competir al món, són elements indispensables per la pervivència de les empreses.

Tot això no és retòrica, és una realitat palpable, i legislar en els diferents àmbits sectorials sota la pressió d’un sol departament com és el de Medi Ambient, desconnectat de la realitat empresarial, no genera confiança en el sector empresarial, al contrari, fa que perdi la capacitat emprenedora per causa de l’excessiva i farragosa càrrega legislativa generant una inseguretat jurídica a aquells que volen desenvolupar projectes, i encara més greu, una discrecionalitat administrativa fruit de la inintel•ligible legislació mediambiental.

Els sectors afectats són molts i moltes les causes que afecten a la competitivitat com:

• Retard en la construcció d’infrastructures, l’anul•lació d’algunes limiten el creixement econòmic i perjudiquen als ciutadans en especial als del sector rural, que cada vegada més volen estar connectats al món.
• L’aigua, com element imprescindible per el desenvolupament empresarial i agrari així com el d’abastament, passa a segon terme i es vol destinar el 30% del seu cabal a conservació ecològica.
• Detreure del pressupost agrari partides que haurien de dedicar-se a la millora de l’eficiència de les empreses per dedicar-les a finançar unes mesures de protecció ambiental, és símptoma d’un país en decadència.
• Una LEY DEL SUELO que el més important és abaratir el cost de les expropiacions i condicionar el lliure mercat, és un clar símptoma que hem agafat la direcció contrària per millorar l’economia, a la vegada que ni abarateix el sòl i perjudica als petits i mitjans propietaris.

Tot aquest soroll s’argumenta en que s’ha de posar fre a la construcció que tot no pot ésser ciment i carreteres, aquesta demagògia queda de manifest quan es miren les xifres, a Catalunya els pobles, ciutats, indústries i infrastructures només ocupen el 6,5% del territori, la resta el 93,5% és sòl ocupat per conreus, boscos, rius, llacs, pastures, erms, que des de fa anys els empresaris agraris gestionem empresarialment i ara el volen protegir no sabem ben bé perquè ni per a qui, sense pressupost.

Volen protegir paisatges, parcs agraris, corredors ecològics, boscos madurs, hàbitats i espècies, rius i rieres, comins i corriols, volen limitar activitats econòmiques, no volen que es visqui amb disseminats, volen ciutats compactes.

Tot aquest projecte que alguns diuen de futur és inviable, no és “sostenible”, i per tant les generacions futures ens podran acusar d’irresponsables per haver consentit que un projecte com xarxa Natura 2000 i tota la seva part oculta fos aprovat.

Per aquesta raó, l’Institut Agrícola continuarà informant i advertint del perill que la deriva (excusa) mediambiental poden infringir a les generacions presents, amb la qual coses les futures ens maleiran els “ossos”, i seria bo que tota la societat civil s’impliqués en canviar la direcció. Tothom ens ho agrairà.

Maig – juny 2007