Decàleg del Pla de Política Forestal

1. El Pla de Política Forestal ha de contenir com objectiu bàsic aprofitar al màxim la producció forestal, com a garantia de la perpetuació de les mateixes masses forestals i per tant cal fomentar, institucionalment, l’obertura de nous mercats i destinacions per a la producció forestal pròpia. Cal que ens dotem d’un autèntic mercat regulat de matèries primeres (commodities forestals) on s’hi incloguin els productes i subproductes forestals, i on la transparència del mercat ha de ser un puntal del mateix.
2. Frenar l’increment descontrolat de superfície forestal de Catalunya i permetre, i àdhuc fomentar, la rompuda d’alguns terrenys per tal de  permetre el control potencial dels grans incendis forestals, conservar la capacitat de producció agro-ramadera i reduir l’evapotranspiració excessiva d’aigua d’algunes conques hidràuliques. Cal establir com a criteri tècnic general, que és igualment bo i viable a nivell de gestió de les masses, tant l’aforestació de terres agrícoles com la rompuda de terrenys forestals.
3. Aplicar una visió economicista de la planificació forestal, amb els objectius centrats en l’increment de beneficis dels productors primaris i l’establiment de més indústries de la primera transformació de la fusta i la supressió de les subvencions públiques com a forma de sosteniment permanent de models de negoci no viables.
4. Determinar com a prioritat l’establiment de tots tipus d’indústries de primera transformació forestal, tot recolzant la seva implantació en qualsevol punt del país i de forma homogènia, removent-ne els obstacles administratius a tots nivells, tant d’administració autonòmica com local. La primera transformació ha de poder incloure conceptes tant allunyats com la transformació de fustes nobles, productes destinats als mobles, pals i postes, serra en general, producció elèctrica, pellet, carbó vegetal industrialitzat, suro, vivers i planta per jardineria, productes no fustaners del bosc, etc.
5. Aprofitar les oportunitats de la biomassa energètica com a font d’ingressos, superant la percepció actual que és un producte residual de la gestió forestal (per exemple restes de podes i estassades) per passar a una visió on tota la producció forestal té potencial com a biomassa energètica, a manca de destinacions tangibles superiors. Cal apostar per la funció energètica del sòl rústic en les seves diferents vessants.
6. Reduir de forma considerable la ingerència administrativa en el moment de la recol·lecció forestal, substituint-la, en els casos que sigui necessari i procedent, per una direcció homologada i responsable, civil i penalment; i practicada per facultatius en l’exercici lliure de la professió.
7. Sota criteris tècnics, divulgar i acceptar tècniques de gestió forestal menys costoses a nivell econòmic i aprofundir en la incorporació d’altres espècies forestals, principalment procedents de la regió biogeogràfica mediterrània, tant per millorar el rendiment productiu com, sobretot, per avançar-nos a una possible deforestació deguda als efectes dels canvis climàtics.
8. Reorientar, fortament, la política de subvencions vers a les inversions estructurals i no pas als ajuts a la producció. En aquest sentit cal reforçar les inversions en camins i vies d’extracció, la reconversió i transformació de masses forestals d’estructura inviable, l’aforestació de terres agrícoles quan escaigui i la rompuda de terrenys forestals interessants cara a la prevenció d’incendis. Cal, però, continuar amb les subvencions estructurals en matèria de prevenció d’incendis forestals i promoure les accions necessàries de control de l’erosió després dels incendis forestals
9. Establir accions de cooperació pública en aquelles zones on la iniciativa privada sigui insuficient, en especial en els massissos de la zona de Tarragona – Ebre quan a la gestió forestal concreta. Potenciar la figura jurídica del conveni forestal amb la propietat per tal que l’administració pugui actuar àgilment en situacions de desastres naturals massius com ara incendis o plagues.
10. Apostar per la regulació i desenvolupament dels aprofitaments no fustaners del bosc en l’àmbit privat, i legislar amb l’objectiu de protegir les inversions privades en aquest àmbit, a fi que aquest es pugui desenvolupar a partir de la inversió privada i amb objectius de rendibilitat. Dins d’aquest àmbit i trobaríem activitats lúdiques, els bolets, la caça etc, per citar-ne uns exemples.